Quantcast
Channel: NATURA VIVA
Viewing all articles
Browse latest Browse all 66

L’Àrnica (o les àrniques), l'antiinflamatori de la natura

0
0

Una de les primeres accions que fem els humans amb els objectes que ens envolten és posar-los noms i les plantes no en són cap excepció. Les persones que viuen o han viscut en estret contacte amb la natura han posat nom a les plantes que hi ha en un determinat àmbit geogràfic atenent a les seues propietats, característiques morfològiques o l'ús que se'n fa d'elles, en aspectes tan diversos com la salut, la gastronomia, l'artesania, les festes i cerimònies religioses, les creences i els rituals... etc. La manera d'anomenar-les varia d'una comarca a una altra en funció de la percepció que en tenen d'elles els seus habitants, unes vegades assignant diversos noms a una mateixa planta com per exemple, el Thymus vulgarises conegut com a farigolaa bona part del domini lingüístic català, però a les terres de Lleida, les comarques tarragonines meridionals i el País Valencià se'l denominatimó. El mateix passa amb el noms científics, el romerclassificat des de l'època de Linnècom a Rosmarinus officinalis, a partir de l'any 2017 passà a denominar-se Salvia rosmarinuscom a conseqüència d'unes investigacions realitzades sobre les seqüències d'ADN d'ambdós gèneres, quedant les dues denominacions com a sinònimes.

El fenomen invers també és també habitual, no és rar que un mateix nom servisca per designar plantes diferents que comparteixen alguna característica comuna. Polisèmia botànica que fa que una mateixa denominació s’aplique a diferents espècies d’un mateix gènere, a espècies de gèneres diferents de la mateixa família botànica i, fins i tot, a espècies de famílies botàniques diferents, que pot ser motivada per causes diverses: semblança morfològica, plantes que comparteixen hàbitat o època de floració, propietats farmacològiques... etc.

 

Arnica montana L.

Un cas paradigmàtic de polisèmia botànica, objecte d'este article, és el cas de l'àrnica, nom atribuït a una planta ben coneguda i anomenada des de temps antics. Em referisc a l'Arnica montanaL., planta de la família de les compostes (Asteraceae) que creix en prats i pasturatges de muntanya, entre els 700 i els 2.400 metres d'altitud, i està present en les grans serres muntanyenques d'Europa, des de Portugal a Escandinàvia. A Espanya la trobem als Pirineus i les muntanyes del Cantàbric. Esta planta, que floreix durant l'estiu, en català rep les denominacions de flor de tabac, àrnica oarnicó, tabac de muntanya, esternudera,herba de les caigudes...etc, i en castellà les deárnica, estornudadera, talpica, tabaco de montaña..., entre altres.

  A la Península Ibèrica creixen dues subespècies: l'Arnica montana L. subsp. montanaque s´hi troba fonamentalment al Pirineu, i l'Arnica montana L. subsp. atlantica, a Cantàbria, Astúries, Navarra, Lleó, Galícia i Zamora.

Em va cridar l'atenció que a Beneixama anomenen àrnica a dues plantes d'espècies diferents: el te de roca ote de monte (Chiliadenus glutinosus L. = Jasonia glutinosa L.) i l'herba del mal estrany(Inula montana L). Coneixedor com era que l'Arnica montanano creixa a les nostres serres, em vaig preguntar, quantes plantes diferents hi haurà a la literatura botànica popular que reben la denominació d'àrnica?

 

Chiliadenus glutinosus (L.) Fourr. = Jasonia glutinosaL. DC.


Inula montana L.

Posats a investigar faig fer una primera recerca a l'obra de caràcter etnobotànic «Inventario Español de los Conocimientos Tradicionales relativos a la Biodiversidad» del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (2014), i posteriorment als següents articles que vaig trobar a la web:

  • «Plantas usadas como Árnica en el Alto Aragón» (1984) de J.M. Palacín, L. Villar i C. Calvo., on s'afirma: «bajo el nombre genérico de "árnica" se engloban unaserie de especies propias de la misma familia (géneros Senecio, Inula, Pallenis, Doronicum y Crepis) junto a otra de la familia Liliáceas (género Lilium); a todas ellas les llamaremos falsas árnicas»

  • «Producción sostenible de flor de árnica en el Pirineo. “USO SIN ABUSO” - Utilización sostenible de los recursos vegetales silvestres como vía para la conservación y el desarrollo económico de zonas de montaña. FundacióCEDRICAT. Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya»

  • «Arnica: A multivariate analysis of the botany and ethnopharmacology of a medicinal plant complex in the Iberian Peninsula and the Balearic Island» (2012). Article publicat per Concepción Obón de Castro, Catedràtica de Biologia Aplicada de la UMH, juntament amb altres col·laboradors. Treball de caràcter etnofarmacològic sobre les espècies vegetals conegudes com a «àrnica» i utilitzades popularment en la Península Ibèrica i les illes Balears per a tractar la inflamació, contusions, ferides i hematomes. Entre les seues interessants conclusions citen l'existència de 32 espècies conegudes com a «àrnica» pertanyents a 6 famílies botàniques diferents que comparteixen parcialment característiques morfològiques i les propietats terapèutiques abans citades.

A continuació us presente les plantes, fruit de la meua recerca, que comparteixen la denominació d'àrnica, classificades per famílies, gèneres i espècies. Podeu observar que la família de les compostes és la que major nombre de representants té amb esta denominació, açò es deu, per una banda, a la similitud dels capítols florals de moltes de les espècies i, per altra, a la seua riquesa en principis bioactius que han propiciat el seu ús terapèutic tan estès en la medicina popular, és a dir, plantes que curen!.

Després de la denominació botànica he escrit alguns dels noms populars en català amb què es coneix esta planta, o la denominació castellana, francesa o italiana per no haver-hi trobat nom en català per a esta espècie. Les cites que hi ha a continuació d'algunes espècies són les que apareixen al «Inventario Español de los Conocimientos Tradicionales relativos a la Biodiversidad» i a l'estudi de C. Obon.

 

NOM CIENTÍFIC

NOMS POPULARS

LLOCS ON ES CITA COM A ÀRNICA

ALTRES CITES

FAMÍLIA DE LES COMPOSTES (ASTERACEAE)

Arnica montana L.

Àrnica, flor de tabac, esternudera

Astúries, Terol, Osca, Catalunya, Lugo, Menorca, València i alguns llocs a Portugal


Arnica chamissonis Less.

Àrnica americana


Nativa dels prats humits d'Amèrica del Nord

Achillea ageratum L.

Agèrat, milenrama, herba cuquera

Ciutat Real, Toledo


Andryala integrofila L.

Llongera, herba blanca Cast. Flor de árnica

Jaén


Andryala ragusina L.

Jonça, Llonge

Jaén


Andryala laxiflora DC.

Cast. Trapera, Chicoria de pared



Chiliadenus glutinosus (L.) Fourr. = Jasonia glutinosa L. DC.

Te de roca, te de monte, Árnica basta...etc

Albacete, Alacant, Jaén, Múrcia, València


Centaurea granatensis Boiss. ex DC.

Cast. Flor de árnica

Granada


Conyza bonariensis (L.) Cronquist. = Erigeronbonariensis L

Pinets, cànem bordCast. Yerba carnicera, Mata negra...etc.

Jaén

Planta ruderal molt estesa.

Crepis paludosa (L.) Moench.

Fr. Crepis des marais. It.Radicchiella a pappo giallastro

Osca

Comprovada la presència als Pirineus

Crepis pygmaea L.

Crepis nana


Comprovada la presència als Pirineus i als Pics d'Europa

Crepis vesicaria L. subsp. Taraxacifolia (Thuill.) Thell.

Cap roig, caproll, cama-roja borda

Granada

Comprovada la presència als Pirineus

Dittrichia viscosa (L.) Greuter = Inula viscosa (L.) Aiton.

Jolivarda, apegalosa, apagafocs, tàrraga, etc.

Alacant, Castelló, València Almeria, Còrdova, Jaén Granada, Múrcia, Osca, Barcelona


Dittrichia graveolens (L.) Greuter.

Olivardó



Doronicum austriacum Jack.



Comprovada la seua presència als Pirineus

Doronicum grandiflorum Lam.

Cast. Falsa árnica

Barcelona, Osca, Lleida


Doronicum pardalianchesL.

Corona de rei Cast.Falsa árnica

Osca


Doronicum carpetanum Boiss. & Reut. ex Willk. & Lange.

?

Astúries

Comuna a la serra de Gredos

Heterotheca inuloides Cass.

Cast. Árnica mexicana,


Usada en el sector cosmètic

Hieracium sp.

Cast. Árnica

Astúries


Hypericum ericoides L.

Trencapedres, cor de penya

Múrcia


Hypericum perforatum L.

Hipèric, pericó, herba de Sant Joan

Badajoz, Càceres, Salamanca


Hypericum caprifolium Boiss.

Pericó de riu



Inula britannica L.

Tabaquera

Guadalajara


Inula conyza DC.

Àrnica fina, conyza



Inula helvetica Weber

Àrnica borda

Lleida (Pallars)


Inula montana L.

Herba del mal estrany, jolivarda, tabaquera, àrnica vera...etc

Albacete, Alacant, Astúries, Lugo, Barcelona, Murcia, Cantàbria, Terol, Castelló Conca, Granada, Osca, Segovia, València


Inula salicina L

Tabaquera

Barcelona, Conca, Terol


Inula helenioides DC.

Àrnica borda, tabac de muntanya...etc

Barcelona, Conca, Cantàbria, Osca, Terol, Segovia, Guadalajara


Jasonia tuberosa (L.) DC.

Herba del mal estrany, cabasseta



Ligularia japonica (Thunb.) Less.

Cast. Árnica japonica



Pallenis spinosa (L.) Cass. =

Asteriscus spinosus (L.) Sch. Bip.

Herba febrera, margarida punxosa, pare-i-fill, àrnica borda, etc. Cast. Árnica falsa

Barcelona,Castelló Còrdova Granada, Osca, Jaén, Lleida, Menorca, Carcaixent


Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.

Herba de Sant Roc, reventadalla

Estubeny (València)


Pulicaria odora (L.) Rchb.

Herba pucera

Badajoz


Pulicaria paludosa Link.

Cast. Flor de árnica

Còrdova


Senecio doronicum L.

Seneci dorònic

Osca


Senecio gallicus Vill. Chaix.

Seneci gàl·lic, àrnica falsa



Senecio jacobaea L.

Herba de Sant Jaume Cast. Árnica falsa

Badajoz, Ciutat Real, Osca


Senecio pyrenaicus L.

Seneci pirinenc

Osca


Senecio pseudoarnicaLess.



Originària de Xina i Japó

FAMÍLIA DE LES BORAGINÀCIES (BORAGINACEAE)

Borago officinalis L

Borratja, borraina, pa-i-peixet

Andalusia i Navarra

CASANA E. 1993. Patrimonio etnobotánico de la provincia de Córdoba: Subbética, Campiña y Vega del Guadalquivir.

AKERRETA S. 2009. Etnobotánica farmacéutica en Navarra: del uso tradicional de las plantas medicinales a su evidencia científica

FAMÍLIA DE LES LABIADES (LAMIACEAE)

Ajuga iva L. Schreb.

Iva, sempreviva, almescat

Granada


Salvia verbenaca L.

Tàrrec, sàlvia

Salamanca, Osca


FAMÍLIA DE LES LILIÀCIES (LILIACEAE)

Lilium pyrenaicum Gouan.

Consolva,lliri

Osca

Villar L, Palacín JM, Calvo C, Gómez D & Montserrat G. 1987. Plantas medicinales del Pirineo Aragonés y demás tierras oscenses. CSIC & Diputación de Huesca.

FAMÍLIA DE LES PLANTAGINÀCIES (PLANTAGINACEAE)

Plantago major L.


Cast.Orejillas de conejo

Jaén


FAMÍLIA DE LES ROSÀCIES (ROSACEAE)

Filipendula vulgaris Moench.

Filipèndula

Algunes localitats d'Andalusia


Sanguisorba minor Scop.

Herba dels talls,

Jaén


Sanguisorba verrucosa (Link ex G. Don) Ces.

Herba dels talls, pimpinella



 

 L'Àrnica montana. Una mica d'història

El concepte «Àrnica» ha tingut històricament i té en l’actualitat una ampla difusió a les farmacopees europees, tant si es referien a l’Arnica montanacom a altres plantes de la família de les asteràcies. En tractar-se d’una planta subalpina, autors clàssics grecoromans com Hipòcrates, Dioscòrides o Galè no tindrien coneixement de la seua existència ja que la seua àrea d’acció es circumscrivia a la Conca Mediterrània en la seua part oriental i tampoc apareix citada als primers textos medievals.

 

Arnica montana L.

Les primeres manifestacions escrites sobre la planta apareixen al segle XIIde la màde Santa Hildegarda de Bingen (1098-1179), monja alemanya benedictina que en la seua obra manuscrita «Libersubtilitatumdiversarum naturarum creaturarum» o «Llibre d’observacionssobre les propietats naturalsde les coses creades», que va escriure entre 1151 i 1158, apareix el terme «Wolfsgelegena» que alguns autors van identificar posteriorment amb la nostra protagonista «l’Àrnica». En esta obra, Santa Hildegarda arreplegava els seus coneixements relacionats amb la botànica, la zoologia i la mineralogia on incloïa receptes detallades per curar algunes de les malalties conegudes de l’època que aplicava als malalts que tractava a l’hospital del convent. Quaranta anys després de la seua mort, esta obra es va dividir en dos textos: «Liber simplicis medicinae» o «Llibre de la medicina senzilla», conegut més popularment com a «Physica» i el «Liber compositae medicinae», és a dir, el «Llibre de la medicina complexa», que tingueren una gran difusió al llarg de l’Edat Mitjana.

  El «Llibre de la medicina senzilla oPhysica»va ser editat i publicat per primera vegada a Estrasburg l’any 1533 per Joannis Schoot. Als manuscrits més antics no apareix la paraula «àrnica» i solament s'esmenta en versions modernes que es basen en l'edició impresa publicada per Schott. El terme derivaria del germànic medieval «arnicha» que posteriorment donaria «arnika» referint-se a una planta amb propietats medicinals, màgiques i fabuloses.

Al S. XVI, botànics com Matthioli, Gesner o Clusiusja tenien coneixement de les seues propietats curatives ja que eren usades com a planta remeiera per la gent comuna. No serà fins este moment quancomençarà a generalitzar-se l’ús del terme àrnica, encara que a les primeres il·lustracions de l’espècie atribuïdesa Matthioli, apareix erròniament amb la denominació d’alisma, que en realitat correspon alllanten aquàtic, actual Alisma plantago-aquatica L. El gènere Arnica seria descrit posteriormentper Linné i citaten 1753 al’obra Species Plantarum.

 


A la Península Ibèrica no serà fins les acaballes del Segle XVIII, quan l'àrnica irromp en els àmbits mèdics espanyols. Al 1785-86, la Real Junta d'Hospitals de Madrid va organitzar la recol·lecció d'àrnica per a ser utilitzada com a remei contra l'amaurosi (pèrdua de visió brusca monocular transitòria):

«La Gaceta de Madrid, periódico oficioso de cuanto acontecía de interés en la capital de España, recogía en 1786 a este respecto una serie de curiosas noticias en las que D. Ignacio Serrano, protomédico de los Hospitales generales y de la Pasión de la Corte, en vista de lo ineficaces que resultaban los remedios usados contra esta afección se dedicó a buscar nuevas medidas terapéuticas, teniendo entonces noticia de las experiencias de un médico austríaco, el Dr. H. Collín del Hospital de Viena, el cual usaba con éxito la planta llamada por los modernos árnica»

El 25 de octubre de 1786, Antonio Sala va publicar la seua «Memòria sobre l'Àrnica de les Muntanyes»a la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, que tingué una repercussió considerable en la medicina popular espanyola i llançà els recol·lectors de totes les botigues d'Espanya en busca d'esta famosa planta medicinal, cerca que no estaria desproveïda d'errors i que acabaria per crear una categoria de plantes amb flors grogues, de propietats antiinflamatòries, anomenada «Àrnica de les Muntanyes» La popularitat de les àrniques seguirà creixent al llarg del S. XIX i del XX, en part gràcies a la busca sistemàtica promoguda per les autoritats sanitàries de finals del XVIII.

En l'actualitat l'àrnica és una de les plantes més demandades per les empreses farmacèutiques europees, la qual cosa ha provocat un augment creixent de la recol·lecció de les poblacions silvestres, fet que ha motivat la seua inclusió en l'Annex V de la DC 92/43/CEE. que inclou aquelles espècies la recollida o l'explotació de les quals pot ser objecte de regulació. A molts països europeus, degut fonamentalment a la pèrdua d'hàbitat i a la sobreexplotació, l’han declarada vulnerable o en perill d’extinció i l’han inclosa en la Llista Roja d’Espècies Amenaçades (Alemanya, Letònia, Lituània, Estònia, Romania...etc.). A Espanya està legalment protegida al País Basc, en incloure-la com a rara en el Catàleg basc d'Espècies amenaçades (Ordre de 10 de juliol de 1998), i a Castella Lleó en tenen regulada la recol·lecció (Catálogo de Flora Protegida de Castilla y León. Annex IV, Con Aprovechamiento regulado).

 

Imatge estreta dela web: https://recetasfacilesdeirene.com/

Paral·lelament a la regressió de les poblacions silvestres s'ha produït un augment del cultiu a països com Alemanya, Hongria, França i el Regne Unit. A Espanya, les principals regions productores són la zona del Pirineu català i Galícia, sent esta última la principal proveïdora d'este recurs per a la indústria farmacèutica. Latorre Catalá, JA. (Estudio etnobotánico de la provincia de La Coruña) afirma que a finals del S. XX la recol·lecció d'àrnica a Galícia se situava en una mitjana de 100 tones anuals i que esta espècie formava part, entre 1837 i 1840, de l'horta de plantes medicinals annexa a l'Hospital Real de Santiagoque tenia com a funció proveir-ne la botiga, i que la selecció i ús de la planta era una de les funcions del farmacèutic de l'Hospital.

En l'actualitat, tant la producció com la comercialització de flors d'àrnica per a usos medicinals està regulada perla «Farmacopea Europea» a nivell comunitari i per la «Real Farmacopea Española» a nivell estatal.

Etnobotànica de l’Arnica montana L.

L’Àrnica ha estat catalogada per molts autors com «L’antiinflamatori de la natura», i és que en la seua composició s’hi troben olis essencials (flavonoides, alcaloides, terpenoides, cumarines i carotenoides) que li confereixen a la planta propietats immunoestimulants, estimulants de la circulació sanguínia, inhibidores de la inflamació de les articulacions, antibacterianes, inhibidores de fongs, analgèsiques i antiinflamatòries en general. Gràcies a estoscomponents s'ha pogut comprovar en diferents assajos clínics l'eficàcia d'esta planta medicinal per tractar de manera tòpica tot tipus de contusions, luxacions, hematomes, irritacions cutànies, acne, pruïja, urticària, neuràlgies, inflamacions articulars, miàlgies, estomatitis, gingivitis, faringitis i amigdalitis.

L’ ESCOP (European Scientific Cooperative on Phytotherapy) i l’EMA (Agència Europea del Medicament) recomanenutilitzar la planta per via tòpica en forma de preparats, com ara, cremes, ungüents, gels o compreses que continguen tintura o extractes fluids en etanol, o decoccions de les flors dessecades en aigua.

Però les flors d'àrnica poden originar reaccions d'hipersensibilitat. El seu ús durant temps prolongat, pot originar problemes com a dermatitis, èczemes, dermatitis de contacte...etc, ino ha d'utilitzar-se en ferides obertes. Es desaconsella la seua administració via oral ja que produeix toxicitat cardíaca i pot ocasionar taquicàrdies, dificultat respiratòria i, fins i tot, hemorràgies intestinals. Tot depèn de la dosi!

En referència a les propietats curatives de l'àrnica, a Catalunya existeix la dita: «fregues de romaní, àrnica i esperit de vi, fan enfortir»o «si no et vols ferir beu aigua d'àrnica al matí», i en altres zones, d'algú ple de contusions es diu que «està perquè li donen àrnica». El castellà també té l'expressió «pedir árnica» quan una persona es troba en una situació desesperada o de difícil solució.

L’etimologia de la paraula àrnica ha tingut diferents interpretacions més o menys encertades segons alguns autors. Sembla que la més plausible de totes siga la que va introduir elmetge i botànic francès Jacques Daléchamps(1513-1588) segons el qual Àrnica seria una abreviatura llatina de «Ptarmica», derivada del grec «Ptarmike» amb el significat de «planta que ens fa esternudar en oldre-la», d’on deriven els noms populars d’esternudera o estornudaderaen castellà. AixíDaléchampsseria el responsable de la posterior utilització del terme Àrnica en la literatura botànica.

Les denominacionsflor de tabac o tabac de muntanya fan referència al costum estès entre els pastors de fumar les fulles i flors de l'àrnica com si fos tabac i la d'herba de les caigudes,a les propietats antiinflamatòries de la planta per mitigar les contusions provocades per una caiguda.

Alguns licors europeus de fama internacional elaborats a base d’herbes porten en la seua composició l’Àrnica montana. És el cas del licor Benedictine,originari de França que, com el seu nom indica, va estar creat pels monjos benedictins al voltant de l’any 1500, o del licor Chartreuse, també d’origen francès, elaborat pels monjos cartoixans al monestir Grande Chartreusea principis del S. XVII. Com a nota curiosa comentar que en 1903 els monjos cartoixans van ser expulsats de França per disposició del govern i es van confiscar les seues propietats inclosa la destil·leria. Els monjos es van refugiar a Tarragona on van reprendre la seua activitat licorera només amb la modificació en les seues etiquetes on apareix: «Licor elaborat a Tarragona pels pares de Chartreuse». Acabada la Segona Guerra Mundial, el govern va eliminar l'ordre d'expulsió permetent als monjos el seu retorn a França.

L’àrnica també sol formar part de la composició dels famosos «herberos» que és produeixen a les poblacions que envolten la Serra de Mariola. En este cas parlem de dues plantes que a la zona reben la denominació d’àrnica, es tracta de l’Inula montanaque a la zona rep les denominacions d’Àrnica borda o Herba del mal estrany, entre altres, i de la Jasonia glutinosa o Chiliadenus glutinosus, el nostre Tede roca o Te de monte.

Les àrniques a Beneixama!

La informació que tinc sobre les plantes que comparteixen la denominació d'àrnica a Beneixama prové de Juan Sirera Valls, qui al seu torn la va rebre de José Sirera Candela, oncle seu, pastor i llaurador, gran coneixedor de la serra de Beneixama i dels usos ancestrals que s'han fet de les plantes. Juan es autor del llibre «Usos i virtuts de les nostres plantes» (2004), on dedica dos capítols a parlar de les àrniques, la Chiliadenus glutinosus (L.) Fourr. = Jasonia glutinosaL. DC., que ell anomena àrnica de penya, te de roca, te de penya ote roquer, i de l'Inula montana L, coneguda al poble com àrnica de serrao herba del mal estrany.

 

Te de roca (Beneixama)

 Ambdues comparteixen algunes de les virtuts atribuïdes a la resta de les àrniques, com ara ser un remei eficaç per tractar les inflamacions produïdes per dislocacions, contusions, bonys o colps, músculs dolorits, etc. Encara que l'autor recomana que «l'àrnica de serra (Inula montana),només s'ha de fer servir per via externa», cosa que no passa amb l'àrnica de penya (Jasonia glutinosa), que «presa en infusió després de les menjades, ajuda a fer la digestió, a eliminar els gasos intestinals i a combatre qualsevol trastorn digestiu, inclús la diarrea»

Una altra cosa que les diferència és la localització. Mentre que l'àrnica de penya, molt comuna per tot arreu, podem trobar-la entre clivells i badalls de les penyes als romerals, llomes i barrancs que envolten el poble, sempre en llocs assolellats; la segona, l'àrnica de serra, és molt més escassa i «sols es cria en llocs frescos i lliures de malesa a la Serra de la Solana, amb preferència per les terres roges»

A Beneixama creixen amb relativa abundància unes quantes plantes, la majoria de caràcter ruderal conegudes com males herbes, que a altres llocs reben també la denominació d'àrnica però que desconec, per manca d'informadors, si alguna vegada se les ha denominat així al poble. Es tracta de:

Nom científic

Habitat

En negreta, noms populars a Beneixama

Andryala integrofila L.

Herbassars, bancals erms, vores de camins, etc.

Herba blanca, llongera

Andryala ragusina L.

Herbassars, bancals erms, vores de camins, etc.

Llongera, llonge, llonja, jonça

Conyza bonariensis (L.) Cronquist.

Camps de cultiu, vores de camins.

Pinets

Dittrichia viscosa (L.) Greuter

Vores de camins, sòls remoguts, solars abandonats, etc.

Apegalosa, jolivarda, olivarda atrapamosques, etc.

Hypericum ericoides L.

Badalls i clevills de les penyes en romerals, barranquets, llomes i serres

Trenca pedres, cor de penya, pericó pinzell, pinzell...etc.

Hypericum perforatum L.

Prats erms, bancals tant d'horta com de secà, vores de camins, ribes...etc.

Hipèric, pericó, herba de Sant Joan, herba de Sant Pere, herba foradada...etc.

Pallenis spinosa (L.) Cass.

Vores de camins, terrenys no cultivats, etc.

Ull de bou, gravit, pares-i-fills

Salvia verbenaca L.

Praderies seques, camps abandonats, vores de camins...etc.

Sàlvia, tàrrec

Andryala integrofila L. (Beneixama)


Andryala ragusina L. (Beneixama)

                                          Conyza bonariensis (L.) Cronquist. (Beneixama)

Dittrichia viscosa (L.) Greuter (Beneixama)

 

Hypericum ericoides L. (Beneixama)


Hypericum perforatum L. (Beneixama)


Pallenis spinosa (L.) Cass. (Beneixama)


 A continuació us presente les imatges d'algunes altres de les plantes que reben la denominació d'àrnica (falses àrniques), gentilesa de José Quiles, publicades a la seua web:

 http://www.florasilvestre.es/mediterranea/

 

Achillea ageratum L.

 

Centaurea granatensis Boiss. ex DC.


Crepis paludosa (L.) Moench.


Crepis pygmaea L.


Crepis vesicaria L.


Dittrichia graveolens (L.) Greuter.

Doronicum austriacum Jack.


Doronicum grandiflorum Lam.

 

Inula conyzae DC.


Jasonia tuberosa (L.) DC.


                                    Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.

Pulicaria odora (L.) Rchb.

Sanguisorba verrucosa (Link ex G. Don) Ces.


Senecio jacobaea L.


Senecio pyrenaicus L.


Lilium pyrenaicum Gouan.


Ajuga iva L. Schreb.


*****************************



Viewing all articles
Browse latest Browse all 66

Latest Images